Penso que ens cal aclarir el concepte de 'normalitat'. Jo començaria per fer esbandida d'una confusió estesa que ens fem entre una cosa normal o anormal, una cosa que es dóna molt sovint o rarament, una cosa que està bé o malament, etc. Així com la que ens muntem entre normalitat i fatalismes. Penso que l'hauríem d'emmarcar en unes exigències de convivència i respecte, final de les agressions i cirurgies "de salvaciones", continuació dels treballs que molts han fet i fan per les llibertats i drets civils, i poca cosa més. Una mica més concret, crec que ara la mínima normalitat comença per no tenir complexes en denunciar agressions, i en treballar sense demanar permís dels nostres moviments a ningú. Començant per no acceptar els criteris d'Estats que han usat els seus poders per a minar-nos (queden desqualificats), ni de partits i poders polítics aquí que han arribat a acceptar la negació de la expressió mínima de sobirania política (cal exigir-los un canvi). Join discussion...