Aquest és un apartat d'importància. Penso que hem de fer relacions a la nostra manera, sobre el que a nosaltres ens interessi, i sense tenir present els interessos espanyols. Especialment l'interès espanyol en esborrar-nos del mapa. I m'agrada també la importància que va prenent el parlament. Join discussion...

Cal exigència de rigor en l'atenció als esdeveniments i la informació que en rebem. Alguna manera de fer visibles les desinformacions (deformació i engany ben conscients) del que anomenem informatius, en la educació en la història i democràcia, i en les "comprensions" (excessives; com ho és la paciència que venen a demanar els ministres espanyols), o les concessions que fem a "la verdad por decreto", comissió, o "vamos a votar!", versió oficial o és que tenim amnèsia. Vull dir que crec que la submissió política (anormal en una mínima democràcia) s'aguanta sobre diferents poders, i un d'ells són unes quantes mentides i abusos verbals, i això que en diem el domini actual de l'opinió. Domini que veig ha arribat a la negació de necessitats bàsiques, entre elles la de poder entendre allò sobre el que s'hi ha d'opinar com a condició prèvia. (Penso en coses com ara la recollida de signatures del PP-España, i la seva confusió entre dret a opinar i una estranya obligació a opinar que es va inventar per a disfressar una campanya que anomenaren sense vergonya "de acoso y derribo".) Suposo que tenim eines i coneixements suficients per a fe-ne control i resposta d'agressions, atacs, i altres estratègies d'aquest domini il·legítim de la opinió, i també per aconseguir un domini en un sentit acceptable. Que a parer té prou si respecta la capacitat d'entendre, la seva possibilitat, i no tol·lera que li diguem opinió a qualsevol expressió d'idees. Join discussion...

Penso que ens cal aclarir el concepte de 'normalitat'. Jo començaria per fer esbandida d'una confusió estesa que ens fem entre una cosa normal o anormal, una cosa que es dóna molt sovint o rarament, una cosa que està bé o malament, etc. Així com la que ens muntem entre normalitat i fatalismes. Penso que l'hauríem d'emmarcar en unes exigències de convivència i respecte, final de les agressions i cirurgies "de salvaciones", continuació dels treballs que molts han fet i fan per les llibertats i drets civils, i poca cosa més. Una mica més concret, crec que ara la mínima normalitat comença per no tenir complexes en denunciar agressions, i en treballar sense demanar permís dels nostres moviments a ningú. Començant per no acceptar els criteris d'Estats que han usat els seus poders per a minar-nos (queden desqualificats), ni de partits i poders polítics aquí que han arribat a acceptar la negació de la expressió mínima de sobirania política (cal exigir-los un canvi). Join discussion...